dilluns, 20 de març de 2017

V Encuentro Ibérico de Biología Subterránea

Ja s'han iniciat les informacions públiques de la pròxima Trobada.

Com a recordatori:

-I Trobada: València, juliol 2009

-II Trobada: Aveiro, Portugal, setembre 2011

-III Trobada: Barcelona, octubre 2013

-IV Trobada: Illa de Mallorca, setembre 2015

La cinquena Trobada està convocada del 21 al 23 de setembre del 2017 a Sevilla.


Els impulsors d'aquest acte, són els companys del Grupo de Espeleología de Villacarrillo, que han aconseguit interessar al Laboratorio de Entomología Aplicada; al Grupo de Edafología Ambiental de la Universidad de Sevilla i la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.

Se'ns ha fet arribar un primer escrit en què es dóna a conèixer la futura realització d'aquest important "congrés" que es van iniciar l'any 2009 gràcies al company Alberto Sendra de València i que tenen un caire biennal.

En un curt termini crearan una pàgina Web, així com la tramesa d'una primera circular.

Contactes: Lab. Entomología Aplicada. Dpto. de Zoología. Fac. de Biología. Universidad de Sevilla. C/ Profesor García González s/n. 41012-Sevilla.

E-mail: 5encuentrobssevilla@gmail.com

dilluns, 13 de març de 2017

Nou llibre dels coleòpters cavernícoles

S'acaba d'editar el catàleg de coleòpters leiodids de la península Ibèrica, incloent-hi també els de les illes Balears.


Els Leiodidae són una família de coleòpters. Els Cholevinae són una subfamília dels anteriors i a ella pertanyen moltes de les espècies que colonitzen els ambients subterranis, entre ells, quasi tots els de Catalunya. Els més coneguts per nosaltres són els Speonomus; Speophylus i Troglocharinus, dels que tantes vegades n'hem anat parlant en diferents articles.


Entre les publicacions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, hi ha les Monografies. Aquest catàleg s'ha editat com a:


Monografies nº 7 del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.


Els autors són J. Fresneda i J.M. Salgado, grans especialistes en els coleòpters que colonitzen el sota terra.


El treball omple un llibre de 308 pàgines de mida 297 x 210 mm, en què hi ha cabuda per a les 275 espècies que s'han descrit al llarg de 182 anys. Una feina descomunal! També es mostren 217 mapes de distribució d'espècies, etc.


Aquest treball es pot descarregar per internet, cercant al Google: Catálogo de los Coleópteros Leiodidae Cholevinae Kirby, 1837 de la península Ibérica e islas Baleares, dins de les pàgines del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.


Tot seguit es mostren algunes pàgines del llibre i uns quants apartats, per donar-nos una certa idea del contingut.


Per cert, el nostre amic i company  d’aventures, l’Agustí Meseguer, és l’autor de la foto de la portada.






La nostra enhorabona als autors.

dilluns, 27 de febrer de 2017

Ja tornem a ser-hi: Biospeleologia o Bioespeleologia?

Nota: Aquest mateix article es va publicar amb el títol Vinga, tornem-hi: Biospeleologia o Bioespeleologia?, al blog espeleoblog.com.es, en data 23-02-2017. Com sigui que té interès per a la normalització lingüística de la nostra principal especialitat, l'estudi dels éssers vius del subsòl, s'ha cregut convenient la seva repetició en el present blog a fi de donar més a conèixer aquests canvis en la terminologia científica. El canvi del títol servirà per poder diferenciar el medi de la publicació en cas de cita.

Orígens del terme bioespeleologia:

Armand Viré (1869-1951. La seva mort va ser consequència de les complicacions mèdiques d'un accident en un avenc), va crear el terme francès Biospéléologie poc abans de l'any 1900. Amb aquest mot es designa la ciència que estudia els éssers vivents que colonitzen l'àmbit subterrani.
Armand Viré.      Foto d'internet

A partir de l'any 1904, Émile G. Racovitza modifica el terme, passant a dir-se Biospéologie. Avui dia, a França, hi conviuen els dos termes.
Émile Racovitza.    Foto d'internet
Des que vaig iniciar-me en la biologia subterrània, d'això ja en fa més de cinquanta anys, ho he vist escrit de les dues formes: biospeleologia i bioespeleologia, sense saber ben bé en quines ocasions s'emprava una o altre. I això tant en català com en castellà.

L'any 2011, iniciant les col·laboracions amb el bloc Sarawak i Qui és Qui, es va plantejar quina era la forma correcta d'escriure-ho, per seguir tots una mateixa norma.

El 28 de maig de l'any 2011 es va editar en aquest blog un post que parlava del canvi del terme bioespeleologia per biospeleologia. No repetirem tot l'escrit, només el més important:

-Es va consultar la Gran Enciclopèdia Catalana i el Diccionari Llengua Catalana, Enciclopèdia: El terme era Biospeleologia.

-Es va consultar el Cercaterm del Consorci de Normalització Lingüística: El terme era Bioespeleologia.

Es va fer una consulta a la Gran Enciclopèdia Catalana, rebent la següent resposta:
Efectivament, el nostre diccionari i l'Enciclopèdia entren biospeleologia. La forma bioespeleologia proposada, creiem que prové del Termcat, el centre oficial que s'encarrega de fixar la terminologia en llengua catalana (www.termcat.cat). En el seu servei de consultes en línia Cercaterm, té entrada aquesta forma, amb 'e'. Tenint en compte aquesta divergència, els hem adreçat la següent consulta:

Consulta de la GEC al TERMCAT:

Data de la consulta: 2011-04-04 09:49:31 Terme: bioespeleologia Llengua: Català Àrea temàtica: Esports.

Per quin motiu s'ha adoptat aquesta forma, amb 'e' protètica, al Diccionari general de l'esport? Al document normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans sobre la grafia dels mots compostos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimològica seguida de consonant, apareix, com a exemple, 'biospeleologia'. També entra amb aquesta forma a la Gran Enciclopèdia Catalana i al Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

Resposta rebuda del TERMCAT A LA GEC: Data de la resolució: 2011-04-05 12:07:17.

Resolució:

Efectivament, la forma normativa en català és biospeleologia. Esmenarem tan aviat com sigui possible les dues fitxes que consulta el Cercaterm amb la forma bioespeleologia.

Llavors sí que ja ho vam tenir tots ben clar: En català havíem de dir-ne BIOSPELEOLOGIA- BIOSPELEÒLEG. Però...

Fa pocs dies estava escrivint un nou post i, com sempre, el vaig passar pel corrector ortogràfic català softcatala.org. Volia corregir-me el terme "biospeleologia", dient-me que el correcte era "bioespeleologia". Vaig creure que era un error del programa i com sigui que estava veient una finestra que deia:

Ajudeu-nos a millorar
Heu trobat un error? Aviseu-nos si veieu cap problema.

No ho vaig pensar més, vaig enviar-los el següent mail:

Comentari: Corregint escrits biològics, faig servir sovint el terme BIOSPELEOLOGIA. El corrector em diu que ha de ser BIOESPELEOLOGIA. Tinc bones referències que el correcte és el primer. Salutacions. Lluís.

Al cap de pocs minuts ja rebo la resposta (cosa digna d'elogi!):

Bon dia, Lluís.
Gràcies pel comentari. Efectivament, pots trobar la forma biospeleologia en el Termcat, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (diccionari.cat) o en Diccionari Normatiu Valencià (www.avl.gva.es/lexicval/).

De totes maneres, amb la nova ortografia de l'IEC la preferència en el cas de la "e" protètica ha canviat de manera prou notable. En la nova ortografia fins i tot apareix explícitament la paraula bioespeleologia (pàgina 6):

http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf

No ens agrada tot el que ha decidit l'IEC, però en aquesta qüestió concreta pensem que l'encerten, i que de fet és l'únic criteri raonable. Per això ho mantindrem així en el diccionari del nostre corrector.

Atentament,
J. O.

Transcripció literal de la part de la pàgina 6 que inclou bioespeleologia:

... Hi ha un altre canvi a destacar pel que fa a l'ortografia dels compostos, que ve a modificar l'acord aprovat el 19 de gener de 1996: s'ha afegit una "e" epentètica als compostos el segon component dels quals comença per "s" seguida de consonant quan aquest component coincideix amb un mot de la llengua que comença per "e" (per exemple, angioespasme, arterioesclerosi, bioespeleologia, corticoesteroide, cronoestratigrafia, endoesquelet, feldespat, geoestacionari, hidroestàtic, termoestable, en comptes de angiospasme, arteriosclerosi, biospeleologia, corticosteroide, cronostratigrafia, endosquelet, feldspat, geostacionari, hidrostàtic, termostable). Amb això es facilita la coneixença de l'ortografia d'aquests compostos perquè els assimila a la resta de compostos i prefixats (autoescola, infraestructura, poliesportiu, preescolar, etc.).

Fins aquí el darrer capítol de la qüestió BIOS o BIOES. Ara torna a guanyar la més llarga: bioespeleologia.

Ens haurem d'acostumar a parlar i escriure correctament el terme.

Lo saben aquell que diu (més o menys)?: Ara que ja sabia dir fragoneta, resulta que s'ha de dir mamovolumen.

Veurem d'aquí a uns anys si en tornem a parlar...

dilluns, 20 de febrer de 2017

Recerca biològica al Medi Subterrani Superficial


Introducció al Medi Subterrani Superficial:

Si anem penetrant en profunditat dins del sòl, ens trobarem diverses capes amb característiques ben particulars:

-Primer, la capa de fullaraca, molses i herba seca. Hi viuen una sèrie d'animalons que busquen una mitja foscor i humitat (encara no hi ha terra ni pedres). Són els muscícoles

-Tot seguit, la primera capa de terra on hi ha el medi endogeu, en el que la fauna viu entremig de la terra, de les arrels de les plantes i les galeries d'animals en un medi completament fosc (encara no hi ha la pedra base). Són els endogeus

-El següent nivell en profunditat és l'MSS: Medi Subterrani Superficial, on la fauna colonitza les esquerdes i els buits entre el pedruscall origen de la descomposició de la primera capa de roca.

A partir d'aquí ja tenim el MSP, Medi Subterrani Profund. És el que ocupa les cavitats on ens introduïm, però també esquerdes i zones no accessibles per a nosaltres a causa de la seva estretor que ens impedeix l'accés físic.


Ja fa molts anys que es coneix la fauna de la primera capa i dels ambients subterranis de les coves i avencs, però la del medi subterrani superficial, MSS, no tants; va ser el Dr. Christian Juberthie a principis dels anys 80' el qui va donar el nom i un dels primers estudiosos i, des de llavors, s'han trobat quasi tots els artròpodes de la fauna que en diem "cavernícola" i encara moltes més espècies que només es coneixen d'aquest medi. Per ser una recerca "moderna",
 
El Dr. Christian Juberthie a la mesa del VI Simposium 
d'Espeleologia-Biospeleologia, a Terrassa, XII-1977 
Els companys Jordi Comas i Agustí Meseguer, de la nostra Associació Catalana de Biospeleologia, des de ja uns tres anys, han iniciat a Catalunya la recol·lecció d'aquesta fauna. En alguna ocasió, jo també he col·laborat amb ells.

Amb motiu de la VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español que es celebra cada dos anys al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el 19 de novembre de l'any 2016, l'Agustí i el Jordi van presentar els primers treballs portats a terme. Es mostren les diapositives de la sessió, acompanyades d'unes breus explicacions de cadascuna d'elles.
Tall vertical en què s'aprecien les capes d'herba-terra i el pedruscall del MSS, al que segueix la roca base amb unes grans fissuracions que comuniquen amb el Medi Subterrani Profund.
Per a la recerca d'aquesta fauna, els llocs ideals són les vores de camins i pistes que s'han menjat les primeres capes i deixen a veure la capa de pedruscall típica del MSS.
Les tarteres també són llocs ideals. A dalt-dreta, localització de tres llocs on s'han deixat trampes de cacera.

 Les trampes s'han de col·locar sota terra. Per això es practiquen excavacions (que poden ser verticals o horitzontals) entremig de la capa de pedruscall. La feina es pot fer amb eines convencionals, però per no fer un gran enrenou al terreny, s'ha de procurar fer uns "túnels" d'un pam de diàmetre i una profunditat mínima de mig metre. També s'ha de procurar no alterar massa el lloc, només treure les pedres que siguin imprescindibles. A l'esquerra veiem una eina feta especialment per aquesta feina. Permet anar extraient les pedres sense ensorrar la cavitat.
Perforació en vertical. L'esquer es col·loca dins un recipient que incorpora un líquid conservant (les trampes es deixen un mínim de tres mesos i la fauna que hi cau no s'ha de podrir. La trampa va lligada amb un fil per poder-la extreure en tornar-hi. Després, el forat es tapa amb les mateixes pedres extretes.
El Jordi enfeinat en una perforació. Vistes d'altres llocs de recerca.
Dalt, esquerra: Un altre sistema consisteix a clavar directament a terra uns tubs perforats. Al seu interior es col·loca la trampa i l'esquer. Les perforacions als tubs permeten l'entrada de la fauna. Dalt dreta: Si la perforació és horitzontal, la trampa es col·loca amb un bastó. Baix esquerra: La trampa a punt de tapar-la amb pedres. Baix dreta: Amb el braç dins el forat, acabant de treure pedres.
Vista dels tubs per clavar. Poden ser rodons o quadrats.
Preparació de l'esquer: esquerra i baix: per tubs clavats verticalment. Dalt: per perforació horitzontal.
Diferents tipus de trampes i d'esquers.
Llocs a Catalunya on s'hi han col·locat trampes.
-Recerca de fauna subterrània en noves zones on encara no es coneix, o es coneix molt poc.

-Fronteres entre espècies. Si en dues cavitats distanciades uns quants km hi viuen espècies diferents i no hi ha cap altra cavitat intermèdia, amb aquest sistema podem arribar a conèixer el que hi viu entremig.

-Completar el Banc de Teixits. Com sigui que avui dia es treballa amb l'ADN per ajudar a separar espècies, hi ha estaments (Museu de Ciències naturals de Barcelona i Institut de Biologia Evolutiva del CSIC) que conserven fauna en congeladors per poder ser extret l'ADN en un moment determinat. Com més espècies es puguin emmagatzemar, més es podrà estudiar al llarg dels anys.

dilluns, 9 de gener de 2017

Treball de recerca dels Duvalius de Tarragona

Duvalius berthae
Els companys de l'Associació Catalana de Biospeleologia, Jordi Comas i Joan Pallisé, acaben de publicar un treball sobre les àrees de distribució de les dues espècies de coleòpters caràbids cavernícoles del gènere Duvalius, a la coneguda revista Heteropterus Revista de Entomología, editada al País Basc.

Àrea en vermel: D. berthae           Àrea en negre: D. vilasecai
Part de l'article esmentat

Pel que es veu a les àrees de distribució, el canvi d'espècie és radical. Les dues espècies, més ben dit, subespècies, viuen en cavitats que estan quasi a tocar i, fins a no tenir més dades, no s'arriben a barrejar. Hi ha casos en què en una mateixa cavitat conviuen més d'una espècie d'un mateix gènere de coleòpters cavernícoles.
Esquerra: D. berthae berthae    Dreta: D. berthae vilasecai      Foto de l'article: J. Comas

Les fronteres entre espècies, moltes vegades són degudes a barreres geològiques o geogràfiques, que aïllen poblacions subterrànies. Amb el pas del temps, ambdues evolucionen de forma independent i originen espècies diferenciades.

En aquest cas no sembla que la diferenciació per causes d'aïllament sigui el motiu de l'especiació, tot i que s'hi hauria de comprovar amb el mapa geològic.

S'inclou el treball original d'en Ricardo Zariquiey, aparegut al Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural , tomo 20, 1920, de quan es va descriure el Trechus (Duvalius) vilasecai (abans, Duvalius es va descriure com un subgènere de Trechus, sent passat a nou gènere al cap d'uns anys). També es descriu una nova subespècie de Trechus (Duvalius) berthae ssp. bolivari, que després va quedar eliminada a causa de les mínimes diferències que tenia amb berthae, o sigui, que ara les dues subespècies de Duvalius vàlides de la zona són: Duvalius berthae berthae i Duvalius berthae vilasecai.

Amb el nostre agraïment als autors per la gran labor efectuada. Al Joan per les nombroses activitats de recol·lecció de fauna a la zona d'estudi i al Jordi pel treball de laboratori i determinació del material.

dijous, 8 de desembre de 2016

Resultats de la VIII Trobada Francesc Español

Durant un descans entre les ponències

El dissabte dia 18 de novembre d'enguany, va tenir lloc una nova reunió dels Col·laboradors dels Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que se celebra cada dos anys.


Des de les nou del matí fins a dos quarts de tres de la tarda es van presentar un total de catorze comunicacions de temes botànics, entomològics, biogràfics, d'arxius i bases de dades, de col·leccions del Museu i de paleontologia.


De temàtica biospeleològica hi va haver dues sessions:

Montserrat Ubach presentant el blog


-La vida de Francesc Español dins el blog Qui és Qui, presentada en dues parts: Una primera dedicada a la presentació general del blog Qui és Qui, a càrrec de Montserrat Ubach i una segona part que va particularitzar sobre les set pàgines del blog destinades a la vida del Dr. Español i que va ser presentada per l'autor d'aquest escrit.

Jordi Comas, esquerra, parlant del MSS


-Recerca del Medi Subterrani Superficial, a càrrec de Jordi Comas i Agustí Meseguer, exposant els seus treballs de recerca d'aquest particular medi que encara ens és molt desconegut i que està donant moltes sorpreses per la gran quantitat i varietat de fauna que el colonitza.

J. A. Barrientos (x) presentant el seu treball


El Dr. José Antonio Barrientos, de la Universitat Autònoma de Barcelona va presentar els resultats de la seva important labor de classificació del material aracnològic del museu, amb gran part del seu contingut, recol·lectat dins de cavitats. A part de la classificació del material, Barrientos està treballant amb el material d'araneids que s'ha anat obtenint al llarg de les moltes campanyes biospeleològiques al Marroc. Segons ell, a mitjà termini es podran tenir els resultats que, pel que ens ha avançat, prometen ser molt interessants i importants.


Ja falten menys de dos anys per la novena Trobada!

divendres, 18 de novembre de 2016

VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español

Treballs de conservació de les col·leccions
   Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

  
 VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español       


Demà dissabte 19 de novembre de 2016 a la Sala d’Actes, Laboratori de Natura, Parc de la Ciutadella

Editem el programa i els resums de les presentacions.


Programa

08:45    Obertura de la sala

09:00          Presentació
Cristòfol Jordà, president de l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Josep Montserrat, director del Jardí Botànic de Barcelona, MCNB

09:15 Primera sessió de comunicacions: modera Jordi Serrallonga

Francesc Uribe i Marc Folia
Els protagonistes del museu: una base de dades per a l’estudi històric i de suport a la gestió patrimonial del museu
Una institució com el MCNB forma part activa de la història de les ciències naturals a Catalunya. Des d’aquest punt de vista és objecte d’estudi acadèmic. La missió patrimonial del museu s’ha construït gràcies a l’esforç de moltes persones i entitats. Poder conèixer el perfil d’aquests agents permet datar i documentar millor el fons de col·leccions del museu. Per aquestes dues raons, històrica i patrimonial, s’ha creat un espai web on poder alimentar la publicació de les dades de Protagonistes del museu. La publicació a Internet preveu tots els requeriments per facilitar l’edició externa de continguts i l’admissió de col·laboracions per part de qui vulgui ajudar a completar la història del centre.

Cristòfol Jordà
Apunts biogràfics sobre el Dr. Werner Marten (1906-1974). Un savi alemany a Blanes
Es dóna a conèixer una primera aproximació a la vida i als treballs d’aquet gran entomòleg –deixeble d’Adalbert Seitz–, que, tot i haver nascut i viscut aquí, és molt poc conegut a casa nostra pel fet de tenir origen familiar i formació germànics, i d’haver publicat sempre en llengua alemanya. Malgrat haver viscut un període molt convuls de la història contemporània, amb tres guerres i postguerres gairebé seguides, va fer diverses expedicions per l’Amazones, les terres altes del Rif marroquí i la península Ibèrica. Va descobrir i descriure un bon nombre de tàxons i va treballar infatigablement el grup de les zigenes, amb una aproximació metodològica avançada al seu temps. Es va interessar per altres temes, com les biologies, amb importants aportacions –per exemple, en el cas de Graellsia isabelae–, o l’ecologia, amb la publicació, l’any 1958, d’un treball sobre el que llavors era la teoria de la deriva continental des de la visió del lepidopteròleg. Les col·leccions que va reunir al llarg de la seva vida es conserven en dues institucions, a Schiffweiler i a Munic, i encara fan servei a la comunitat científica

Montserrat Ubach i Lluís Auroux
La vida de Francesc Español dins el blog Qui és Qui
El blog Qui és Qui, de Sarawak Exploracions, edita els fets més destacats de persones que s'han dedicat a l'espeleologia. Tant poden ser científics; fotògrafs; geòlegs, ecòlegs, etc. El Dr. Francesc Español també hi està representat. En aquesta Trobada, reproduïm el contingut que es va editar referent a un resum de la seva interessant vida.

Ramon Macià & Dept. Artròpodes MCNB
Revisió i documentació dels lepidòpters tipus dipositats a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
S’ha revisat i documentat la col·lecció d’espècimens dipositats al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. La col·lecció està constituïda per 1.113 exemplars tipus, amb un total de 164 tàxons. Es de destacar que la gran majoria d´exemplars revisats i documentats pertanyen a la col·lecció d´Ignasi de Sagarra. En aquest treball es facilita tota la informació disponible relacionada amb els espècimens revisats, incloent-hi per a cada taxó: espècie o subespècie la situació taxonòmica actual i la original, sols si ha sigut canviada, la citació original del material tipus, la transcripció exacta de les etiquetes originals i l’estat de conservació dels exemplars. A més es comenten les diferències existents entre la descripció original i l’etiqueta i els canvis taxonòmics que s´han produït en l’espècie. S’inclou la bibliografia corresponent a l’apartat de referències. Properament publicat a Arxius de Miscel·lània Zoològica

Amador Viñolas i Departament d’Artròpodes MCNB
La col·lecció de tipus de coleòpters del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ordenació, catalogació i fotografia
L'any 2013 es va acabar de revisar, ordenar i documentar la col·lecció de anòbids del Dr. Francesc Español, amb un total 8854 exemplars. Efectuant la primera publicació de tipus de coleòpters de la col·lecció del Museu. Durant els anys 2014-2015 s'ha acabat de revisar, ordenar i documentar la resta de famílies de l'ordre, excepte els tenebriònids, amb un contingut molt nombrós de tipus i que es dividirà en tres grups. En aquests anys s'han publicat 3 notes més, totes elles publicades a Arxius de Miscel·lània Zoològica, i que inclouen un total de 31 famílies, 472 taxons i 1591 exemplars. Actualment s'està treballant amb la primera subfamília dels tenebriònids (Pimeliinae). En aquests treballs es facilita tota la informació disponible relacionada amb els espècimens tipus. També durant aquests anys s'ha anat realitzant les fotografies dels holotips, amb les seves etiquetes, de la col·lecció dels Leiodidae

Carles Curto
Catàleg de localitats tipus (col·lecció Masoliver de mineralogia)
La col·lecció Masoliver de Micromuntatges és una donació, una col·lecció mineralògica  que va arribar al Museu el novembre de 2014. Per les seves característiques específiques com a col·lecció de micromuntatges conté una nodrida representació d'exemplars de les localitats tipus. El catàleg està en fase de revisió i localització, espècie a espècie, de les localitats tipus referenciades a la base de dades

José Antonio Barrientos i Departament d’Artròpodes MCNB
La Colección de Arañas del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
La colección de arañas del MCNB es de ámbito Paleártico aunque destacan las muestras de la Península Ibérica y Marruecos. El número de ejemplares contabilizados, fruto de la actual revisión taxonómica, ronda los 5.000 y representa el 60% del total de la colección general. El estudio y revisión taxonómica de estas muestras empezó en el 2008, y para ello todas las muestras fueron registradas, etiquetadas y documentadas. Hasta la fecha se han revisado 511 machos, 1564 hembras y 2851 juveniles que pertenecen a 326 especies y 182 géneros, distribuidas en 47 familias. La colección una vez revisada se ordena a nivel de género, lo que permitirá una fácil localización de las especies para posteriores consultas y revisión de especialistas. La información resultante de dicha revisión, se migrará a Portales de Biodiversidad de ámbito internacional como es GBIF, dando así un sentido más amplio a nuestra tarea museística


11:00 Descans - refrigeri

11:30 Conferència convidada
Maduresa dels boscos a Catalunya
Lluís Comas, CREAF
Els boscos de la conca mediterrània són ecosistemes altament intervinguts des de temps immemorial i, per tant, sovint molt allunyats del seu estat natural en termes de funcionament, dinàmica, composició i estructura. Catalunya no n’és una excepció, de manera que tot i que avui els boscos són un hàbitat en creixement, aquests són generalment joves, molt pocs els que tenen un alt valor natural i excepcionals els que són madurs. Però què és un bosc madur? Quina importància tenen en la conservació de funcions i processos naturals, i de la biodiversitat?


12:15 Segona sessió de comunicacions: modera Jaume Gallemí

Joaquín López-Soriano i Sergio Quiñonero
El projecte MINVACAT: Mol·luscs Invasora de CATalunya
La problemàtica de les espècies invasores es postula com una de les principals amenaces per a la biodiversitat mundial, i ja és la principal causa d’extincions a escala local en molts ambients insulars i d’aigua dolça. Aquesta problemàtica creix dia a dia, malgrat les nombroses agències i organismes que se n’encarreguen. Els invertebrats, i entre aquests els mol·luscs, poden ser excel·lents indicadors biològics per monitoritzar processos d’invasions biològiques i conèixer el seu abast i impacte, però rarament es fan estudis exhaustius sobre aquest grup i sovint passen desapercebuts si no tenen impactes econòmics evidents. Presentem el projecte “MINVACAT: Mol·luscs Invasors de Catalunya”, encetat aquest any a l’ACM i que té per objectiu catalogar en detall la malacofauna exòtica invasora a Catalunya, que està en progressiu creixement.

Jorge Mederos
El orden de las moscas: una aproximación a los dípteros depositados en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Al hablar de la evolución y el desarrollo de la Entomología en el museo, destaca la histórica y marcada atención que se ha prestado al estudio del orden Coleoptera, un hecho que se ve reflejado en las extensas colecciones depositadas en la institución y en el número de especialistas de este grupo que han trabajado con este material durante el último siglo. Este hecho, no obstante, ha actuado en detrimento del conocimiento sobre otros grupos megadiversos como es el caso de Diptera, el orden que agrupa moscas, mosquitos y una larga lista de insectos que comparten la característica de poseer solo un par de alas. En el presente trabajo se aborda de forma muy sintética el pasado, el presente y futuro del estado del conocimiento de este último grupo de insectos en el museo, la necesidad de continuar abordando su estudio y de dar un nuevo orden a las colecciones existentes que permitan asimilar el crecimiento futuro en las mismas de este grupo tan diverso.

Àlex Ossó
Eogeryon elegius, un dels crancs moderns més antic del món 
Troballa d’Eogeryon elegius en nivells del Cenomanià superior de Condemios de Arriba (província de Guadalajara) és excepcional. Malgrat la seva edat, Eogeryon elegius és sense cap dubte un Heterotremata (Eubrachyura) molt avançat.  Les comparacions amb tots els Heterotremata coneguts del Cretaci i amb formes terciàries i actuals, ens indiquen que tot i les afinitats, especialment amb els portunoids,  les diferències existents entre ells, tant morfològiques com temporals, justifiquen la creació d’una nova família, Eogeryonidae, dins de Portunoidea, per tal d’encabir el nou taxó.  L’avançat grau de carcinització que, malgrat la seva antigor, presenta Eogeryon elegius, ens indica que els seus ancestres ja eren tàxons prou avançats, i que els seus orígens s’haurien de situar, si més no,  a la part baixa del Cretaci Inferior, molt més enrere que lo que l’actual registre fòssil ens mostra.

Josep Joaquim Pérez De-Gregorio, Martí Rondós i Ignasi Romañá
Distribució a Catalunya de Libelloides coccajus (Denis & Schiffermüller, 1769) i Libelloides hispanicus  (Rambur, 1842) (Neuroptera, Ascalaphidae)
La revisió del material de Libelloides Tjeder, 1972 de les col·leccions del Museu de Ciències Naturals (Zoología) de Barcelona, d´altres col·leccions públiques (MNCN de Madrid) i privades i de la bibliografia especialitzada, ens permeten fitxar la distribució actualmente coneguda a Catalunya de Libelloides coccajus (Denis & Schiffermüller, 1769) i Libelloides hispanicus (Rambur, 1842) (Neuroptera, Ascalaphidae).

Jordi Comas, Agustí Messeguer i Lluís Auroux
Recerca del medi subterrani superficial
A fi d’analitzar i estudiar la fauna subterrània que viu en el Medi Subterrani Superficial (MSS), actualment s’ha està prospectant mitjançant diversos mètodes de captura en diferents zones de Catalunya. Es presenten els resultats inicials aconseguits de recerca a: Turó Montcada (Montcada- Vallès Occidental), Serra Carbonera (Alòs de Balaguer- Noguera), Serra de l'Avetar (Hortsavinyà- Maresme), Riera de Jafra (Sant Pere de Ribas- Garraf), Baga del Castellar (Tagamanent- Vallès Occidental) i el Farell (Caldes de Montbui- Vallès Oriental).

Cristian R. Altaba
El que fou una terra de grans rius salvatges, o viatge des de cargols diminuts fins a la geopolítica planetària
Les espècies especialistes es caracteritzen pels seus estrictes requisits ecològics. Dins del gènere Vallonia (Gastropoda Pulmonata: Valloniidae) hi ha espècies generalistes d’àmplia distribució, i també dues especialistes endèmiques de l’Europa Central: Vallonia suevica, restringida a pradells riparis que siguin humits, càlids i inundables estacionalment, i Vallonia declivis, que viu només en bogars i herbassars riparis molt humits. Totes dues han sofert una regressió catastròfica; tal i com s’esdevé amb molts gasteròpodes terrestres, se n’ha subestimat l’estatus de conservació i actualment estan en perill crític. D’altres congèneres són probablement dispersats per ocells, però aquestes sembla que ho són per peixos. La destrucció dels ecosistemes fluvials europeus ha dut tots els especialistes de rius grans al límit de l’extinció. Aquest cas mostra com la noció d’especialisme, central en la teoria ecològica, depèn del context ecològic i evolutiu; i també permet traçar els motius de la predominança geopolítica d'Europa.


13:45 Cloenda


14:00 Dinar (prèvia inscripció)