divendres, 10 de novembre de 2017

Jornada per a la conservació de la biodiversitat subterrània


Els companys del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.) ens han fet arribar la notícia de la cel·lebració d'aquest importat esdeveniment:


I Jornada Técnica de Conservación Biodiversidad Subterránea


El próximo día 20, la Consejería de Medio Ambiente y Conservación del Territorio, junto al Parque Natural y Reserva de la Biosfera de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas, organizan las I Jornadas Técnicas de Conservación de la Biodiversidad Subterránea, en el municipio jienense de La Iruela.


Detall ampliat del programa:


Els desitjem un gran èxit.

dimecres, 25 d’octubre de 2017

Ja no cal que patiu més!

Deveu estar amb un gran neguit i no és d'estranyar. Les nits les passeu desvetllats: Moltes grans empreses catalanes estan traslladant la seva seu social fora del país.


També estareu neguitosos per no saber res de la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia, que si ens quedem o ens n'anem a, per exemple, a Melilla. Els diaris no han volgut parlar de nosaltres. Deuen tenir-nos por.


El gran capital que posseïm, en cas de treure-'l restaria molts enters a la borsa de Catalunya, però hem de sospesar els avantatges i inconvenients de bellugar tants diners.


Si ens quedem i som independents, podríem quedar despenjats de les enormes fonts de finançament a què ens acostuma Europa. I no parlem de les importants subvencions que ens beneficien des d'Espanya. No ens podem quedar sense aquestes fonts de subministrament.


Comprar quatre tubs, un litre d'alcohol i un parell d'aspiradors i de pinzells a l'any, és una càrrega molt feixuga que ens obliga a pensar i repensar-nos molt bé les inversions i com distribuïm els actius de caixa per poder arribar sense números vermells i sense problemes fins a l'exercici següent.


Així i tot, la decisió que s'ha pres, per unanimitat, en una Junta Extraordinària, és la de seguir com fins ara, o sigui, quedar-nos a la mateixa seu social de l'Hospitalet de l'Infant (aixó és veritat) i jugar-nos els calés a una sola carta.


-Pot ser que en lloc de quatre tubs només en podrem comprar tres.


-Pot ser que en lloc d'alcohol utilitzem algun vi amb molt de cos.


-Pot ser que en lloc de pinzell hàgim de fer la cacera amb la mà.


-Pot ser...anar a un paradís fiscal...


De poder passar, pot passar tot, fins i tot que hàgim de pagar una tassa als burots per poder enviar, per exemple, uns pseudoescorpins a Alacant per poder-los estudiar. I si ho hem de pagar, doncs ho pagarem i en paus.


En resum: NO CAL PAS QUE PATIU, ens quedem a on sempre hem estat: a casa nostra.


Per cert, al parlar de la possibilitat d’anar-nos a Melilla, heu de saber que ho hem raonat molt. Estaríem més a prop del Marroc. Com hi anem cada any!    

   

dimarts, 26 de setembre de 2017

Val més estar ben previnguts!

Any 2006. Un campament a la serralada del Bou Iblane, dins d'una
 de les expedicions del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc.

Davant dels fets d'aquests dies en què ens estan traient molts drets i moltes iniciatives, ens hem de preguntar si podrem continuar fent les nostres estimades activitats d'espeleo i de bioespeleologia.

A cop d'ull sembla que no han de ficar-se amb nosaltres, però tampoc ho tinc clar. Els nostres clubs, grups i associacions, a ells els poden semblar uns nuclis d'activitats subversives i potser també, ben aviat, ens trobarem intervinguts els nostres arxius, llibres i ordinadors.

També podria ser que els tresorers ens trobéssim els comptes bloquejats i no poguéssim comprar cap material tècnic, i molt menys cintes d'instal·lació de colors vermell i groc, no fos cas que en cosir-les semblessin senyeres.

Per si un cas, sembla que és recomanable guardar alguna copia de seguretat ben lluny de les seus socials i tenir la casa neta, per allò del que diran si troben pols sota el llit.

Els que feu espeleobusseig, obriu bé els ulls, no sigui cas que en sortir a la superfície us trobeu alguna embarcació amb el Piolín.
Els nostres avanpassats també van tenir algun 1-O.    D'El Periódico, 25-09-2017

Que tots estiguem bé a partir del dia 2 de novembre.

dilluns, 17 de juliol de 2017

Pròxima expedició Marroc 2017

El monumental pou de la Gouffre Friouato (170 m), a Taza. Veieu les escales per l'ús turístic
Com ja és habitual l'Associació Catalana de Bioespeleologia està organitzant l'activitat d'aquest any del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc. Els participants són dos: en Floren Fadrique i en Jordi Thomas, tots dos membres de la SIE de l'Àliga. Arribats al Marroc ens retrobarem amb en Makram Leknizi, un espeleòleg de Casablanca que ja ens va acompanyar durant tot el recorregut i que enguany vol repetir les activitats amb nosaltres. Per part de la Universitat de Casablanca també hi ha possibilitats que ens acompanyi algun membre.

Les dates de la sortida encara no estan ben determinades, però serà dins d'aquest mes d'agost i als voltants del dia 8. La durada prevista és d'unes tres setmanes i les zones a visitar s'exposen en el següent mapa.

1: Regió de Berkane: Takerboust
2-Regió de Taza: poblacions de Merhraoua i Bab Bouidir
3-Serralada del Bou Iblane
4-Regió de Azrou; Aïn Khala
5-Regió de Beni Mellal: Fariata; Tagzirth; Taglefth i Aglefth
6-Regió de Agadir:Tizgui n´Chorfa i Tarhazoute

Per diversos problemes no hem estat a temps de demanar els permisos regionals corresponents i no sabem què ens trobarem. És possible que d'aquestes previsions tan àmplies, algunes destinacions no es puguin complir, tot dependrà de les postures dels caids. En l'expedició de l'any passat ja vam tenir aquests problemes i ens van fer marxar d'alguns llocs amb excuses o per no tenir permís.
Al Marroc també hi fa fred. En Francesc Sas la boca de l'Iri Bouglemane,
Aït Mehammed, desembre 1968
 Un dels principals objectius és recol·lectar diversos espècimens d'aranyes que falten per poder acabar un gran estudi que està portant a terme el Dr. Barrientos de la Universitat Autònoma de Barcelona i que consisteix a determinar totes les aranyes que s'han obtingut al llarg de les 18 expedicions des de l'any 2001 fins ara. Segons el professor, hi ha més de dotze noves espècies per descriure, el que mostra la importància i complexitat de l'estudi.
Les estructures metàl·liques dins la Grotte Chicker, Taza, en previsió del turisme
Us tindrem informats de les notícies que ens vagin enviant durant les activitats al Marroc.

Que els expedicionaris tinguin bona sort i moltes captures!

dilluns, 3 d’abril de 2017

Important treball sobre els nostres pseudoescorpins

Troglobisium racovitzai. Colonitza les cavitats del Garraf; Tarragona i Castelló.
Foto: Agustí Meseguer, cova d'en Merla
El company J. A. Zaragoza, d'Alacant, ha fet un gran treball d'estudi d'una gran part dels pseudoescorpins cavernícoles de la Península Ibèrica; Canàries i Balears.

Tres subgèneres del gènere Chthonius: Ephippiochthonius; Globochthonius i Hesperochthonius, han estat passats a gèneres. Descriu dos nous gèneres: Cantabrochthonius i Occidenchthonius. Però no acaba aquí la cosa, a més, descriu 35 noves espècies com a conseqüència de la revisió feta. Total, un treball de 221 pàgines que ha estat publicat, en anglès, com a monografia a la important revista ZOOTAXA.


Com sigui que el treball complet no es pot reproduir pels drets de la revista (a més que seria dificultós posar totes les pàgines), hem inclòs algunes parts representatives.

Resumen (s'ha deixat la versió en castellà):

Se presenta la revisión taxonómica del subgénero Chthonius (Ephippiochthonius) en la Península Ibérica, las Islas Baleares y Macaronesia. Nuevas características no publicadas previamente, junto a otras insuficientemente estudiadas, prueban aquí su utilidad taxonómica, tales como los patrones de las lirifisuras de la quela, la quetotaxia de la mano de la quela y el complejo condilar de la quela.

Tres taxa previamente considerados como subgéneros de Chthonius son aquí elevados a rango genérico:

Ephippiochthonius n. stat.
Globochthonius n. stat.
Hesperochthonius n. stat.

Se describen dos nuevos géneros:

Cantabrochthonius n. gen.
Occidenchthonius n. gen.

Treinta y cinco nuevas especies son descritas:

Ephippiochthonius aini n. sp.                        E. andalucia n. sp.

E. aurouxi n. sp.                                            E. benimaquia n. sp.

E. caceresi n. sp.                                           E. caste-llonensis n. sp.

E. comasi n. sp.                                             E. fadriquei n. sp.

E. galcerani n. sp.                                          E. gonzalezi n. sp.

E. henderickxi n. sp.                                      E. ibiza n. sp.

E. masoae n. sp.                                             E. portugalensis n. sp.

E. riberai n. sp.                                              E. serengei n. sp.

E. sevai n. sp.                                                 E. tarraconensis n. sp.

E. vicenae n. sp.                                             E. zaballosi n. sp.


Occidenchthonius anae n. sp.                        O. beieri n. sp.

O. ebo n. sp.                                                   O. felgueraorum n. sp.

O. gardinii n. sp.                                            O. hoerwegi n. sp.

O. lencinai n. sp.                                            O. mahnerti n. sp.

O. mateui n. sp.                                              O. montagudi n. sp.

O. murcia n. sp.                                              O. oromii n. sp.

O. ortunoi n. sp.                                              O. riopar n. sp.

O. serranoi n. sp.

Se designa un neotipo para Ephippiochthonius catalonicus (Beier, 1939), n. comb. Como resultado de los cambios genéricos, se proponen 45 nuevas combinaciones para especies.

Nota de l'autor del post:

Quan parla de n. stat. (nou estatus, nova categoria), es refereix al fet que una determinada espècie ha passat, per exemple, de subgènere a gènere (ha pujat de categoria). També pot ser a l'inrevés, que baixi de categoria. Quan escriu n. comb. i també nuevas combinaciones para especies, es refereix al fet que una determinada espècie hagi estat canviada de gènere, però sense haver pujat ni baixat de categoria.

Per a la separació entre espècies, els principals òrgans que es comparen són els apèndixs en forma de pinces (que són les de mida més gran i serveixen per capturar altra fauna) i els quelícers (que també són unes pinces però molt més petites i que són les que roseguen la captura). També es comparen els òrgans sensorials i l’escut prosòmic o cefalotòrax, que és el cap i el tòrax que el tenen fusionat en una sola peça.

Detall de la part de Catalunya del mapa anterior nº 322

Observacions: (Text del treball, simplificat, modificat i traduït al català)

Chthonius (Ephippiochthonius) catalonicus va ser descrit per Beier l'any 1939, com a una subespècie de C. (E.) hispanus Beier, 1930, basant-se en un únic exemplar mascle recollit per Ventalló i dipositat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Resulta que el material estudiat, avui no es troba, sembla que durant la guerra civil espanyola es va perdre. L'autor d'aquest treball, en J.A. Zaragoza, va demanar a la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia que intentessim aconseguir algun exemplar de C. (E) catalonicus de l'avenc de Sant Roc, a Begues, d'on era el material original amb el qual es va descriure. En Floren Fadrique i el Josep Pastor ho van aconseguir. Aquest nou material ha servit per poder aclarir l'estatus taxonòmic d'aquesta espècie i la seva redescripció segons les pautes actuals. Tot seguit podem veure els dibuixos de la seva descripció. 
Fotos amb el microscopi electrònic. Detalls de les articulacions; pinces i elements sensorials diversos

El nostre reconeixement al gran treball d'en Zaragoza, que no és més que una altra mostra de la seva gran dedicació a l'estudi d'aquests aràcnids: els quernets, també dits pseudoescorpins.



dilluns, 20 de març de 2017

V Encuentro Ibérico de Biología Subterránea

Ja s'han iniciat les informacions públiques de la pròxima Trobada.

Com a recordatori:

-I Trobada: València, juliol 2009

-II Trobada: Aveiro, Portugal, setembre 2011

-III Trobada: Barcelona, octubre 2013

-IV Trobada: Illa de Mallorca, setembre 2015

La cinquena Trobada està convocada del 21 al 23 de setembre del 2017 a Sevilla.


Els impulsors d'aquest acte, són els companys del Grupo de Espeleología de Villacarrillo, que han aconseguit interessar al Laboratorio de Entomología Aplicada; al Grupo de Edafología Ambiental de la Universidad de Sevilla i la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.

Se'ns ha fet arribar un primer escrit en què es dóna a conèixer la futura realització d'aquest important "congrés" que es van iniciar l'any 2009 gràcies al company Alberto Sendra de València i que tenen un caire biennal.

En un curt termini crearan una pàgina Web, així com la tramesa d'una primera circular.

Contactes: Lab. Entomología Aplicada. Dpto. de Zoología. Fac. de Biología. Universidad de Sevilla. C/ Profesor García González s/n. 41012-Sevilla.

E-mail: 5encuentrobssevilla@gmail.com

dilluns, 13 de març de 2017

Nou llibre dels coleòpters cavernícoles

S'acaba d'editar el catàleg de coleòpters leiodids de la península Ibèrica, incloent-hi també els de les illes Balears.


Els Leiodidae són una família de coleòpters. Els Cholevinae són una subfamília dels anteriors i a ella pertanyen moltes de les espècies que colonitzen els ambients subterranis, entre ells, quasi tots els de Catalunya. Els més coneguts per nosaltres són els Speonomus; Speophylus i Troglocharinus, dels que tantes vegades n'hem anat parlant en diferents articles.


Entre les publicacions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, hi ha les Monografies. Aquest catàleg s'ha editat com a:


Monografies nº 7 del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.


Els autors són J. Fresneda i J.M. Salgado, grans especialistes en els coleòpters que colonitzen el sota terra.


El treball omple un llibre de 308 pàgines de mida 297 x 210 mm, en què hi ha cabuda per a les 275 espècies que s'han descrit al llarg de 182 anys. Una feina descomunal! També es mostren 217 mapes de distribució d'espècies, etc.


Aquest treball es pot descarregar per internet, cercant al Google: Catálogo de los Coleópteros Leiodidae Cholevinae Kirby, 1837 de la península Ibérica e islas Baleares, dins de les pàgines del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.


Tot seguit es mostren algunes pàgines del llibre i uns quants apartats, per donar-nos una certa idea del contingut.


Per cert, el nostre amic i company  d’aventures, l’Agustí Meseguer, és l’autor de la foto de la portada.






La nostra enhorabona als autors.