A més, el fet que a les muntanyes quasi no hi ha cobertura vegetal, condiciona que hi hagi poca transferència de matèria orgànica al domini subterrani, amb el que la fauna, a més d'escassa, deu estar localitzada en indrets no accessibles per nosaltres, generalment la xarxa de fisures.
De totes maneres hi va haver una important troballa d’un coleòpter leptodirini descobert a la campanya de l'any 2006. En el recent estudi d'aquesta espècie, J. Comas i J. Fresneda fan una exhaustiva descripció tant del mascle com de la femella de la Bathysciola fadriquei, tot publicat a la prestigiosa revista d'entomologia Graellsia. (63-2. Dec. 2007).
Aquesta espècie es va capturar a les espelungas de Mediodia i de Lizara, encara que de forma molt irregular, ja que a la primera cavitat, malgrat el molt de temps de recerca invertit, tan sols se'n va trobar un i en canvi a la segona cavitat hi ha sortit una important sèrie d'exemplars.
La recerca efectuada a la espelunga de Izagra, surgència ascendent d'uns 80 metres, situada al Sud-Est del conjunt Peña de Mediodia -massís de Visaurin, ha permès recollir el coleòpter caràbid exterior de costums nivícoles Nebria olivieri: dos exemplars capturats molt a prop de l'entrada, i que en el moment de l'estudi per part del nostre company Jordi Comas, es va trobar amb la sorpresa que una d'aquestes Nebria, portava una presa que havia caçat, el petit coleòpter Bathysciola fadriquei, que pel seu mal estat que presentava, (estava molt malmès), s'ha deduït que se l'estava cruspint. Gràcies a aquesta circumstància, s'ha pogut ampliar la distribució biogeogràfica del leptodirine Bathysciola fadriquei a aquesta tercera cavitat de la zona
Aquest gènere Bathysciola s'exten des d'el Caucas fins els Pirineus i, segons Fresneda i Salgado, es coneixen nou espècies, tot i que altres autors en citen dotze i de las que cinc es troben a la vessant sud pirinenca, quedant de la següent manera:-Bathysciola breuili. País Basc i part de Nafarroa.
-Bathysciola diegoi. Nafarroa.
-Bathysciola fadriquei. Osca
-Bathysciola obermaieri. Osca
-Bathysciola rugosa. Nafarroa
També a l'espelunga de Napazal, es va capturar un quernet o pseudoescorpí, un aràcnid que es va remetre a l´Universitat d'Alacant, on J. A. Zaragoza, especialista en aquest grup, l'ha classificat com Neobisium (Blothrus) cervelloi Mahnert 1977, ja conegut en el Sistema Arañonera (avenc T-1) i la vall d'Hecho (cueva de Allará).
Una altre cavitat, l'espelunga de Ordelca, entre Lizara i Estanés, ha estat visitada en varies ocasions, però sense cap bon resultat a destacar.
I tot plegat, continuem amb il·lusió de trobar i estendre la distribució biogeogràfica del coleòpter troglobi insígnia d'aquesta zona: l'extraordinari Aphaenops, del que únicament s'ha trobat, en les cavitats del massís de Vernera, un exemplar, (Aphaenops ochsi cabidochei, capturat pel J.M. Victoria en l'espelunga de la Chorrota). Es molt estrany, que fins ara, no se l'hagi trobat en cap cavitat més, malgrat la gran recerca efectuada, però insistim en que la nostra zona sembla ser de poca biodiversitat subterrània. Com detall curiós, es té que dir que molt a prop, en la zona de Larra i concretament a la Piedra de San Martín i cavitats properes, es troben i conviuen fins a quatre espècies del mateix gènere d'aquest caràbid que, de fet és tan escadusser a la zona de Vernera-Peña de Mediodia.
Tot i així, s’intentaran optimitzar les activitats i dedicar sempre un cert temps al rastreig dins les cavitats, ja que fins ara només s’ha dedicat especial atenció a les coves que estan més properes al refugi de Lizara i no ens hem dedicat gaire a la recerca de fauna dins de les importants cavitats verticals.
A ben segur que encara ens esperen moltes i agradables sorpreses!Floren Fadrique
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada