dimecres, 21 d’abril del 2010

Nº 070. Manual de Biologia Subterrània. Any 1913

El primer manual dedicat a la fauna subterrània? Aquest manual va ser escrit per E. Racovitza -a l'obra no es menciona l'autor, però va ser ell, i possiblement alguns altres membres- dins de l'institució Biospéologica, creada el 1907 a partir de la col.laboració entre R. Jeannel i E. Racovitza per un projecte per coordinar a nivell mundial els estudis de la fauna subterrània. El nostre agraïment a J.M. Victoria que s'ha encarregat de la presentació en format Scribd. -Nota complementària: Els primers treballs de Biospéologica es publiquen a la revista Archives de Zoologie Expérimentale et Générale sota aquest títol genèric -Biospéologica-, encapçalant-los el cèl·lebre Essai sur les problèmes biospéologiques, la més transcendental obra científica d'en Racovitza que va escriure durant la seva estada al Laboratori Arago de Banyuls, que es va publicar el maig de 1907 i que va ser l'inici de la moderna biologia subterrània actual. El manual tracta de la recol·lecció i de la conservació, però sense parlar dels diferents biòtops o indrets de dins les cavitats en els que més possibilitats hi ha de fer-nos amb captures. Té molt d'interès per diverses raons: -Pel seu autor, Racovitza. -Es va editar el juliol de l'any 1913. Ben poc falta per complir els cent anys! -Només se'n va fer una tirada de 200 exemplars, per a la seva distribució als col.laboradors de Biospéologica. No estava a la venda -És un manual històric. Sembla ser que és el primer en biologia subterrània -En quasi tots els aspectes continua sent vigent avui dia Hi ha un detall curiós, i és que no es parla mai de l'aspirador. Com a conseqüència cal preguntar-nos –jo no tinc la resposta-: Quan es va inventar o començar a utilitzar l'aspirador en la recollida de fauna? En absència de l’aspirador, les indicacions parlen de la captura amb pinces, unes pinces toves per tot el que sigui fauna superior a uns 3 mm aprox. Un altre detall és l'insistent menció d'estris per la captura de la fauna aquàtica. Hem de saber que alguns dels principals científics de la institució Biospéologica, com Racovitza, estaven especialitzats precisament en la fauna aquàtica –crustacis- i segurament per això hi dediquen més extensió.
La institució era molt exigent amb les explicacions i descripcions que els recol.lectors han de fer de la cavitat i el diferents hàbitats en que han trobat les mostres de fauna. Es diu al manual: -Fa falta que el material i les dades que l'acompanyen siguin suficients com per permetre els estudis de filogènia i de distribució biogeogràfica minuciosa... -Es necessari que aquest material permeti reconstruir els esdeveniments, múltiples i complexes, que han originat el naixement del Món subterrani actual... Totes aquestes exigències ens poden semblar exagerades, però hem de pensar que, passat un temps, ja ningú es recorda de quina cavitat es tracta i a on i com era, i d'això en tenim molts exemples fins i tot entre nosaltres mateixos que portem molts anys de dedicació. Poc desprès el mateix Racovitza escrivia al naturalista austríac A. Paganetti: Ara que aquest manual ja s'ha editat, que les instruccions i les explicacions estan ben detallades i exposades, estem decidits a rebutjar el material que no ha estat recollit segons les normes que hem donat i que no està acompanyat de les explicacions dades indicades al manual. També escrivia al prehistoriador Henri Breuil: Aprofito la ocasió per insistir sobre la necessitat de tenir les dades complertes de les cavitats que voleu siguin incloses a les Énumérations -una relació exhaustiva de totes les cavitats visitades pels membres i col·laboradors de Biospéologica-. Porteu a la butxaca les fitxes i ompliu-les en sortir de la cova amb la col·laboració dels guies; això us evitarà difícils investigacions posteriors i també us evitarà errors.
Segells dedicats a E. Racovita -recordem que així s'escriu en rumanès-

Tots haurem gaudit amb la seva lectura.

dilluns, 19 d’abril del 2010

Nº 069. Un nou coleòpter cavernícola valencià

Seguint amb la presentació dels treballs publicats dels nostres associats, aquí reproduïm la descripció d'una nova espècie de coleòpter cavernícola: Microtyphlus (Speleotyphlus) infernalis. Els biòlegs Vicente M. Ortuño de la Facultad de Biología de la Universidad de Alcalá i Alberto Sendra del Museu Valencià d'Història Natural (Fundación Entomológica Torres Sala), han descrit un nou coleòpter caràbid de la tribu Anillini del gènere Microtyphlus -subgènere Speleotyphlus- de la cova Soterranya de la serra Calderona, València. L’estudi s’ha publicat a la prestigiosa Revue suisse de Zoologie, del Muséum d'histoire naturelle de Genève -i de la Société suisse de Zoologie- 117 (1): 169-183 ; març 2010. Seguidament presentem algunes parts de l’escrit –títol i resum-, i algunes de les fotografies del treball: El dibuix de l’insecte, àrea de distribució i tres detalls amb microscopi electrònic. La resta és informació treta d’altres llocs.
A més de la nova descripció, han ampliat el treball amb una revisió del subgènere Speleotyphlus i unes claus de determinació de les sis espècies que el constitueixen i que estan numerades al planell de localització: 1- fadriquei 2- virgilii 3 i 4- jusmeti 5- comasi 6- aurouxi 7- infernalis 8 i 9- Aphaenotyphlus alegrei, un altre Anillini amb el que hi han trobat algunes similituds
Al llarg d'uns 240 Km des del sud de Tarragona fins el sud de València, aquest grup es distribueix per les serralades properes al litoral Mediterrani, entrant fins la provincia de Terol, i fins ara ja se'n coneixen sis diferents espècies. El nom infernalis li han donat els autors com provinent de infernal, un mot característic dels ambients subterranis, particularment pel nom de la localitat a on s'obre la cova: Soterranya. I a més, la cavitat porta el nom del poble: Cova Soterranya, encara que també l'anomenen Coves Subterrànies pel motiu que té moltes boques. Els Microtyphlus que trobem dins les cavitats, provenen dels seus parents propers que habiten el medi endogeu, sota la primera capa terrosa però a no gaire profunditat, i una de les principals diferenciacions és la seva mida. Els endogeus, quant més petits són, millor es desenvolupen per entremig dels grumolls de terra i entre les fines esquerdes. Els cavernícoles poden assolir major grandària sense problemes, ja que disposen de més espai, i precisament així han evolucionat els coleòpters aquí comentats. Uns exemples de Mycrotyphlus Un especial reconeixement als autors, per la seva continuada i intensa labor científica.