dilluns, 3 de novembre del 2014

Nº 210: VII Trobada F. Español: Programa de les sessions

Francesc Español. Foto del llibre Francesc Español 50 anys d'obra biospeleològica

VII Trobada de Col·laboradors Francesc Español
       
15 de novembre de 2014, Sala d’Actes, Laboratori de Natura, Passeig Picasso.

Programa:

09:00   Presentació

09:15   Com millorar el model de col·laboració: resum enquestes i torn obert de paraules

09:45   Primera sessió de comunicacions:

-Lluís Auroux: Joaquim Mateu: un gran entomòleg i amic de Francesc Español

Joaquim Mateu (Barcelona 1921) és una de les poques persones que encara ens poden explicar les seves vivències dels primers anys d’activitats i d’investigació conjuntament amb Español. Es presenta un recull de la seva vida, des que va iniciar la seva col·laboració amb el Museu de Zoologia de Barcelona, i concretament amb Francesc Español, l’any 1940. Des de llavors, tret de les seves llargues temporades de treball a Almeria i a París, i els nombroses viatges i expedicions per molts països del món, sempre va mantenir una gran amistat amb Español i una destacada col·laboració en els estudis entomològics. També el dibuix, la fotografia i l’arqueologia, van ser les seves grans aficions.

-Joan Pallisé: Un segle de recerques biospeleològiques a les Muntanyes de Prades

Les Muntanyes de Prades han estat objecte de nombroses recerques biospeleològiques des que R.Jeannel i E.G Racovitza a l'octubre de 1910 exploraren els avencs de la Febró, de llavors ençà han estat molts els biospeleòlegs que han explorat cavitats i recol·lectat fauna cavernícola a aquell entorn. Amb motiu de la preparació d'un llibre sobre les cavitats a les Muntanyes de Prades , el qual es proposa recollir les exploracions i descobertes efectuades per diferents grups i persones, però sobretot les del GIEM, hem preparat un capítol dedicat a la biospeleologia de la zona, recollint tota la informació localitzada, que s'ha incrementat notablement els darrers anys , amb algunes descobertes prou interessants. A la sessió presentaríem un resum, d'un article molt més llarg que es publicarà amb motiu de les IV Jornades de les Muntanyes de Prades i del bosc de Poblet, aquesta tardor.

-Àlex Ossó: Ahir i Avui: Pyreneplax basaensis nou gènere, nova espècie, (Decapoda, Brachyura, Vultocinidae)

Descripció d’un nou gènere i espècie de decàpode braquiür del Priabonià (Eocè superior) del Pirineu d’Osca (Aragó, Espanya). El procés de comparació del nou gènere ens duu a atribuir-li tres espècies preexistents fins ara assignades al gènere Lobonotus.  La posició sistemàtica de Pyreneplax s’ha pogut determinar, gracies a restes de ventres ben conservats i s’ha assignat a una família actual: Vultocinidae (Goneplacoidea) i que fins ara només comptava amb una única espècie. Aquesta espècie viu actualment en aigües de l’Oceà Pacífic. Al mateix temps, i gràcies a les observacions efectuades durant tot el treball, hem efectuat una revisió del gènere Lobonotus i hem pogut observar que moltes de les espècies assignades fins ara al gènere Lobonotus potser no hi corresponen, concloent que segons la nostra opinió només una espècie, L. sculptus (espècie tipus) pertany a aquest gènere.

-Jordi Cadevall, Albert Orozco i Sergi Gago: Com i per què fer una guia d’identificació de cargols com a col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Davant del repte de fer una guia d’identificació de cargols terrestres de la Península Ibèrica i de les Balears, es comentarà el procés d’elaboració (selecció de mostres, fotografiat, sol·licitud de mostres i/o fotografies a particulars i institucions públiques...) i quin ha estat el resultat obtingut, tant pels participants en el projecte com pel propi Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

10:45   Descans - refrigeri

Nova secció de pòsters:

-Montse Ferrer & Francesc Uribe: Arxius de Miscel·lània Zoològica: una revista del Museu, oberta als col·laboradors

La revista AMZ és un espai de comunicació científica oberta, gratuïta per autors i lectors, de qualitat (amb revisors externs), orientada a la difusió de dades naturalistes en formats i suports idonis per a una òptima disseminació en el món digital (estàndards i repositoris internacionals) i que dóna suport als autors en tot el procés editorial.

11:15   Conferència convidada: Els voluntaris en un museu de ciències naturals, per
Antoni Arrizabalaga, director del Museu de Ciències Naturals de Granollers

12:00   Segona sessió de comunicacions

-Josep Joaquim Pérez De-Gregorio, Ignasi Romañá i Martí Rondós: Noves dades sobre la distribució a Catalunya de Libelloides ictericus (Charpentier, 1825) (Insecta: Neuroptera: Ascalaphidae)

De les cinc espècies de Libelloides Tjeder, 1972 presents a Catalunya, Libelloides ictericus (Charpentier, 1825) sembla ser la més rara i de la qual disposem de menys informació  a nivell faunístic. Es dóna la relació actualitzada de les localitats catalanes on ha estat esmentada i/o trobada aquesta espècie, alhora que confirmem la seva presència a Catalunya amb troballes actuals.

-Glòria Masó i Berta Caballero: Les col·leccions d’artròpodes del Museu: d’on venim, què fem i què volem ser

Les col·leccions d’Artròpodes des de la creació del MCNB han passat per diferents períodes on les prioritats han estat dràsticament diferents. Una primera etapa molt intensa on l’estudi científic dels espècimens era l’aspecte prioritari. Etapa on els bescanvi i les donacions de col·leccions foren de gran vàlua. Una segona etapa on es van prioritzar les recol·leccions i el rigor de les dades de recol·lecció. A la darrera i actual etapa s’intenta combinar les prioritats de les dues etapes precedents en un moment on la documentació i publicació de resultats per tal de revaloritzar les col·leccions del museu és l’objectiu cabal. Les col·leccions d’Artròpodes són el resultat de molt esforç i dedicació tan de professionals de la casa com de col·laboradors. No seriem on som sense l’esforç de tots ells.

-Marina Blas i Jesús Del Hoyo: Insectos en los edificios de Barcelona

En esta comunicación no hablaremos de los insectos que causan daños y plagas, nos producen molestias o transmiten  enfermedades y que se pueden encontrar en las casas. Nos centraremos en una serie de insectos que desde los edificios en los que están, nos vigilan, nos observan, nos acompañan y que en muchos casos pasan totalmente desapercibidos. Son insectos esgrafiados, forjados, grabados, esmaltados, esculpidos..., grandes o pequeños, simbólicos o figurativos, evidentes o discretos y que están representados en muchos edificios, tanto antiguos como modernos en Barcelona.

-Sara de la Cruz Bueno i Pere-Miquel Parés-Casanova: És la morfometria geomètrica una bona eina per a classificar fèlids?

La morfometria geomètrica (MG) és una tècnica matemàtica que permet l’estudi de la grandària i  la forma en cossos i peces, biològiques o no. En aquest treball es va analitzar si amb la MG es poden classificar fèlids salvatges en base a la morfologia del crani. Es va prendre una mostra de 42 cranis adults pertanyents a la família Felidae, procedents de la col·lecció osteològica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es van obtenir fotografies digitals del pla lateral dret i es van seleccionar 14 landmarks repetibles i homòlegs. Mitjançant la MG es van establir una sèrie de relacions filogenètiques entre les diferents espècies, associades als canvis de forma, grandària i al·lometria. La MG és una tècnica que permet classificar fèlids salvatges en base a la morfologia del crani.

-Jaume Izquierdo, Xavier Ferrer i Javier Quesada: Dues espècies mediterrànies en la gran ciutat: el repte urbà del gafarró i el tallarol capnegre a Barcelona

La urbanització està augmentant de forma que algunes espècies d’ocells s’hi han d’adaptar. Es va estudiar la dinàmica espai-temporal de Serinus serinus i Sylvia melanocephala en ambients urbans amb dos enfocaments: un temporal mitjançant dades de seguiment i un altre espacial basat en els requeriments d’hàbitat. S’observa que la dinàmica de les poblacions periurbanes es troba més relacionada amb la dels hàbitats naturals que les urbanes. S. melanocephala mostra un augment poblacional generalitzat però S. serinus una disminució a nivell regional. En primavera, ambdues espècies són més exigents en l’elecció del territori. Amb les mesures de gestió adients, les ciutats poden actuar com a reservori d’espècies amb problemes de conservació, especialment a la primavera.

13:15   Homenatge a Salvador Filella

13:30   Homenatge als socis que acompleixin 20 anys com a membres de l’AAMCNB

13:45   Cloenda

14:30   Dinar a la Carpa del Zoo de Barcelona

Les sessions són de lliure assistència. El dinar se'l paga cadascú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada